Després de molts esforços, un atracament a la fàbrica d’Estrella Damm i desenes de emails entre la universitat i un servidor, vaig poder començar a fer realitat el meu somni de formar part de la ràdio que tantes hores m’ha acompanyat: RAC1.
Per a qui visqui en una cova i no sàpiga de que parlo, Radio Associació de Catalunya 1, o sigui, RAC1, és la ràdio lider al nostre país tots els dies de la setmana i, de dilluns a divendres, s'imposa durant 20 de les 24 hores del dia amb un 43’8% de share casi na pal cuerpo. A més, tenen dos del meus programes de capçalera favoritíssims per contingut i qualitat: La Competència i La Segona Hora.
Encara que en aquesta primera aventura no he format part de cap d’aquests programes que acabo de mencionar (temps al temps...), he tingut l’honor de participar en les últimes jornades d’un programa que ja forma part de la llegenda: La Primera Pedra capitanejat pel encara més mític Jordi Margarit durant 16 anys i agafat de la ma de dos professionals que han tingut més paciència que un sant amb mi com són la Núria Riquelme i el Victor Endrino.
I com va ser l'experiència de formar part d’una redacció de primer nivell? Senzillament impressionant i molt enriquidora.
Al principi, com és normal, va ser difícil adaptar-me a les rutines i l’espai de la planta 15 de Diagonal 477, una mica pels nervis d’estar rodejat dels professionals que tant admiro i per un altre costat, era la primera vegada que dedicava el 100% en el que m’agradaria fer en un futur. Però amb esforç i amb l’ajuda de qui tenia al voltant, com la Gemma Montero (gràcies per ajudar-me amb els telèfons), Albert Bassas (tenim que anar als Tarrasans) o Aleix Parisé (AY EL BICHO!) de la redacció d’esports vaig poder fer (espero no equivocar-me) una bona feina.
Faré un resum de les meves tasques (entrar en detalls potser seria una mica avorrit, però si teniu curiositat podeu llegir l’informe final de les pràctiques), que consistien, a grans trets, en: aconseguir declaracions de musics per acompanyar les escoltes de les novetats musicals, co-escriure l’entrevista amb actuació en directe que tancava la setmana, contactar amb entitats d’arreu de Catalunya per a la secció de l’agenda i fins i tot, van donar-me l’honor d'organitzar una Ruta per als millors Vermuts.
Jo crec que han sigut uns mesos ben aprofitats...
Com autocrítica, contrastada, he de millorar MOLT el meu català, en la part escrita si que he avançat (ho esteu llegint ara mateix) però a l’hora de parlar encara em costa expressar-me amb naturalitat. Soc de Badalona i en el meu dia a dia utilitzo el castellà i a vegades en català trobo a faltar eines per a complementar la meva forma de parlar, amb acudits, jocs de paraules, etc.
L’única solució és, com quasi tot a la vida, insistir i practicar, fer kilòmetres verbals, ser conscient que el camí és llarg i no desesperar. Llegir, escoltar, conversar... tot per fer realitat el somni.
Continuem endavant i espero que vosaltres hi esteu al meu costat per donar-me suport quan més ho necessiti. Gràcies a tots!
PD: Com a pilota extra, i gràcies a la col·laboració de CasanovaFoto que va deixar-me prova la mirrorless FujiFilm XT1, vaig fer un petit reportatge durant l’emissió de l’últim programa de ‘La Primera Pedra’ el passat diumenge 24 de Juliol amb presència de part dels col·laboradors que han passat per l’estudi 1 de RAC1. Un bonic record que podeu mirar AQUÍ!
No hay comentarios:
Publicar un comentario